HEM DECIDIT SEPARAR-NOS I ARA COM HO DIEM ALS NENS?

Heu decidit separar-vos i teniu el dubte de com plantejar als vostres fills la separació? Es tracta d’un moment molt dur i estressant a nivell emocional, potser dels més difícils pels que una família pot passar. És per aquest motiu que voldríem fer-vos arribar algunes idees que pensem us poden ajudar alhora de pensar com podeu parlar amb els vostres fills i filles.

La primera idea que voldríem transmetre-us és la importància que els vostres fills i filles necessiten rebre una explicació el més clara i transparent possible, sempre adaptada a l’edat que tinguin i que aquesta explicació la pugueu transmetre conjuntament, com a mare i pare, perquè us separeu com a parella però no com a pares, i la tasca com equip de pares continuarà. Per tant, és important que prèviament hagueu parlat de quin és el missatge que el vostre fill necessita escoltar.
Un únic missatge que caldrà mantenir posteriorment i que per tant, haureu de sostenir quan us trobeu a soles amb ells. És molt probable que el vostre fill/lla quan estigui a soles amb vosaltres, dies, setmanes….després us torni a preguntar en relació a la separació, en aquestes ocasions es bàsic mantenir el missatge que conjuntament vau transmetre i no donar altres explicacions que puguin entrar en contradicció, ja que això crearia molt inseguretat en els vostres fills.
Tot i que el missatge que necessiten els petits ha de ser clar i transparent, heu de deixar de banda tota aquella informació que per edat no pugui entendre i tota aquella que formi part del món de l’adult.

El que necessita escoltar el vostre fill per estar el més tranquil i segur possible, es que la separació no esta relacionada amb ell, és totalment aliena a qualsevol acció que ells hagin pogut fer o dir, que tots dos progenitors l’estimen i sempre estaran en la seva vida i que continueu sent una família. També necessita saber com aquest canvi afectarà al seu dia a dia.
Per tant el vostre missatge ha de contenir aquella informació que pugui cobrir aquestes necessitats.

Es útil la utilització d’un llenguatge el màxim positiu possible, per exemple en comptes de parlar de ruptura, de separació…és més tranquil·litzador pels vostres fills parlar de canvis familiar, hi ha famílies on els pares viuen en cases diferents…..I sobretot parlar d’una situació definitiva, per intentar no fomentar la seva fantasia que la situació serà transitòria i que més endavant tornareu a viure junts.

És important deixar un espai als vostres fills, per tal que puguin pensar en allò que els hi esteu transmeten, facilitant un espai per tal que puguin fer preguntes, i si en el moment no poden o no volen fer preguntes, és important que tinguin clar que tenen tota la llibertat per poder fer-les quan ells ho necessitin. Els vostres fills necessiten saber que poden preguntar tot allò que els hi preocupi així com poden expressar-se sobre el que els hi genera el que els hi esteu explicant, o els hi pot generar més endavant. Heu de saber que pels vostres fills no es tant important les respostes que els hi pugueu donar, sinó el saber que es pot parlar lliurement, i que si no sabeu la resposta a les seves preguntes els hi transmetreu que les buscareu i li donareu quan les tingueu, això tranquil·litza molts als petits.

És important que tingueu clar, que en el moment que parleu amb els vostres fills, en els seus capets i cors s’inicia un procés. i que la comunicació amb els vostres fills no finalitza en el moment en el que els hi doneu el missatge. Vosaltres sou qui més coneixeu els vostres fills i filles, i per tant haureu d’estar atents a les diverses respostes i reaccions que això els hi genera i no sempre serà des de la paraula. confieu en vosaltres, sabeu com els vostres fills expressen les seves inquietuds, malestars….

No es una tasca fàcil i com tot allò que té a veure amb la vostra família, de vegades es requereix d’orientació i/o mediació per gestionar aquesta etapa. No dubteu en demanar acompanyament!
També us pot ser útil el conte https://www.serendipiamediacio.com/…/didac-seguirem-essen…/…

Equip SerendipiaMediació

HEMOS DECIDIDO SEPARARNOS Y AHORA ¿COMO SE LO DECIMOS LOS NIÑOS?

Habéis decidido separaros y tenéis dudas de cómo plantear a vuestros hijos la separación?
Se trata de un momento muy duro y estresante a nivel emocional, tal vez los más difíciles por los que una familia puede pasar. Es por este motivo que quisiéramos haceros llegar algunas ideas que pensamos os pueden ayudar a la hora de pensar cómo podéis hablar con vuestros hijos e hijas.

La primera idea que quisiéramos transmitiros es la importancia de que vuestros hijos e hijas necesitan recibir una explicación lo más clara y transparente posible, siempre adaptada a la edad que tengan y que esta explicación la podáis transmitir conjuntamente, como madre y padre , porque os separáis como pareja pero no como padres, y la tarea como equipo de padres continuará. Por lo tanto, es importante que previamente hayáis hablado de cuál es el mensaje que vuestro hijo necesita escuchar.
Un único mensaje que habrá que mantener posteriormente y que por lo tanto, tendréis que sostener cuando os encontréis a solas con ellos. Es muy probable que vuestro hijo /a cuando esté a solas con vosotros, días, semanas… después os vuelva a preguntar en relación a la separación, en estas ocasiones es básico mantener el mensaje que conjuntamente hayáis transmitido y no dar otras explicaciones que puedan entrar en contradicción, ya que esto crearía muy inseguridad en vuestros hijos.
Aunque el mensaje que necesitan los pequeños debe ser claro y transparente, tiene que dejar de lado toda aquella información que por edad no pueda entender y toda aquella que forme parte del mundo del adulto.

Lo que necesita escuchar vuestro hijo para estar lo más tranquilo y seguro posible, es que la separación no está relacionada con él, es totalmente ajena a cualquier acción que ellos hayan podido hacer o decir, que ambos progenitores la quieren y siempre estarán en su vida y que continúan siendo una familia. También necesita saber cómo este cambio afectará a su día a día. Por lo tanto su mensaje debe contener información que pueda cubrir estas necesidades.

Es útil la utilización de un lenguaje el máximo positivo posible, por ejemplo en vez de hablar de ruptura, de separación … es más tranquilizador para sus hijos hablar de cambios familiar, hay familias donde los padres viven en casas diferentes … ..Y sobretodo hablar de una situación definitiva, para intentar no fomentar su fantasía que la situación será transitoria y que más adelante volverán a vivir juntos.

Es importante dejar un espacio a sus hijos, para que puedan pensar en lo que les están transmitiendo, facilitando un espacio para que puedan hacer preguntas, y si en el momento no pueden o no quieren hacer preguntas, es importante que tengan claro que tienen toda la libertad para poder hacerlas cuando ellos lo necesiten. Sus hijos necesitan saber que pueden preguntar todo lo que les preocupe así como pueden expresarse sobre lo que les genera lo que les está explicando, o se los puede generar más adelante. Debe saber que para sus hijos no es tan importante las respuestas que les pueda dar, sino el saber que se puede hablar libremente, y que si no está seguro de la respuesta a sus preguntas les podéis decir que las buscaréis y le daréis cuando las tengáis, esto tranquiliza muchos los pequeños.

Es importante que tengáis claro, que en el momento que habléis con vuestros hijos, en sus cabecitas y corazones se inicia un proceso. Y que la comunicación con vuestros hijos no finaliza en el momento en el que les deis el mensaje. Vosotros sois quienes más conocéis a vuestros hijos e hijas, y por lo tanto tendréis que estar atentos a las diversas respuestas y reacciones que esto les genera y no siempre será desde la palabra. Confiad en vosotros, sabéis como vuestros hijos expresan sus inquietudes, malestares….

No es una tarea fácil y como todo lo que tiene que ver con tu familia, a veces se requiere de orientación y / o mediación para gestionar esta etapa. No dudéis en pedir acompañamiento!

También puede ser útil el cuentohttps://www.serendipiamediacio.com/producte/didac-seguirem-essent-el-pare-i-la-mare/?fbclid=IwAR1brCj5Y7fooCCeeKbkzbeiJtiskJMbS-WZHAu-viNQ8kHcCEpOerMA6Xs

Equipo SerendipiaMediació

Y llega el verano!!!

En verano también se aprende. Las vacaciones de verano son un buen momento para aprender de manera diferente. Aprender jugando, con creatividad, con la familia, con los amiguitos, en casales, con los abuelos, de manera espontánea, con actividades deportivas, en la naturaleza, con la lectura… Tiempo libre y relajado que permite a los niñ@s aprender explorando y mostrando sus verdaderos intereses.

Y si en verano se aburren tampoco pasa nada!!! Este tiempo ejercitarán también la mente para buscar alternativas y pensar por ellos mismos.
Feliz Verano!!! Serendipia Mediació.

Llibre “Agresión ¿un nuevo y peligroso tabú?

El terapeuta danès Jesper Juuls en el seu llibre “Agresión ¿un nuevo y peligroso tabú?, ens explica que en la nostra societat ha aparegut un nou tabú social en relació a la agressivitat, i com aquesta ha passat a ser inacceptable en tots aquells àmbits infantils especialment en l’àmbit educatiu, Socialment s’ha passat a veure l’agressivitat com una part destructiva i, per tant la tendència és a la seva repressió. Segons Juuls, això condueix a que socialment paguem un preu molt alt: la atrofia emocional. Abans de res, vegem què és una conducta agressiva:
L’agressivitat és una reacció natural de l’ésser humà, és a dir, està present en totes les persones. És un estat psicofisiològic de l’organisme, natural i necessària per al nostre desenvolupament personal i, que en els nens i nenes sorgeix de forma espontània. Juuls parla d’una agressivitat constructiva o destructiva, quan l’agressivitat desencadena en conductes d’abús o assetjament. Això ens porta a una reflexió, què és el que a l’adult se li activa davant conductes agressives? que veuen en els infants i en els adolescents? que és el que traslladem de nosaltres mateixos, com adults, als més petits davant aquestes situacions? Observant aquestes expressions de les que parla Juuls, sovint veiem que la manera de silenciar les conductes agressives dels infants, solen ser conductes basades en el càstig, l’expulsió, l’etiquetatge com a nen/a , adolescents problemàtics, el portar al nen/a al psicòleg, medicacions…..? I ens preguntem? no són també aquestes conductes, agressives que com adults tenim cap als infants i adolescents? Del que es tracta, doncs, no és de controlar les emocions, sinó ajudar a veure que és el que sentim… sense judicis. Ja que totes les emocions son vàlides, ajudar a entendre que estem vivint, que estem sentint, que ens està passant….?imprescindible per poder ajudar als nostres infants, a ajudar-los a poder entendre que senten, que estan vivint, que estan experimentant, que els hi està passant a nivell intern, que els hi pot estar passant en el seu entorn familiar, escolar…..? quin paper juga la conducta agressiva en l’etapa vital en la que es troba….? Si tens dubtes, contacta amb nosaltres.

Comencem l’època nadalenca

Comencem l’època nadalenca i des de Serendipia Mediació volem compartir amb vosaltres algunes reflexions en relació a frases que poden sentir els nens i nenes per aquestes Festes: – Si no et portes bé els reis no et portaran res. – Als nens dolents els porten carbó. – Els Reis t’estan veient i no et portaran res. – No et portaran res si ets dolent.
Aquestes frases són expressions que no eduquen als nostres nens i nenes. Són amenaces que no fan que el nostre fill/a entengui el seu comportament. Per tant, el nen només simularà portar-se bé per aconseguir el regal desitjat. A través d’aquestes expressions els hi mostrem una manera de relacionar-se que ells també poden fer servir en altres relacions, en comptes de voler ser apreciats i respectats pels demés pel que són.
Us voldríem donar algunes idees per posar en pràctica en lloc de fer ús de l’amenaça: 📌 Mostreu als nens /es les conseqüències dels seus fets; Si han trencat alguna cosa que la reparin, si han embrutat que netegin… 📌Oferiu alternatives raonables davant situacions quan els nens volen només una cosa. Els nens necessiten sentir que tenen veu. Per exemple, si no es volen aixecar del llit per anar a escola podem dir-li que entenem que tenen son, els podem oferir cinc minuts més o cinc minuts d’abraçades i petons. 📌Actueu de manera decidia, però respectuosa amb accions raonables al que està succeïnt.  Valideu els sentiments dels vostres fills per a que se sentin escoltats i compresos. 📌 Feu preguntes obertes per a que el vostre fill/a entenguin les conseqüències naturals dels fets “Què has aprés? O, per a què t’ha servit això?
I respira! Quan notis que no pots més respira i demana ajuda. Ja sigui a algú proper o algun professional que pugui ajudar-te a ampliar el teu ventall d’eines.
I recorda: Al nadal i Reis ens donem regals com a mostra d’afecte pel que som i no pel que fem.

L’equip de Serendipia Mediació us desitgem Bon Nadal i feliç 2019.
#serendipiamediació #serendipia #nadal #nadal2018 #reis #feliç2019

Celebrem el dia de les llibreries

Avui es celebra el #DíaDeLasLibrerías i nosaltres volem aprofitar aquest dia per presentar-vos el nostre conte «Dídac, seguirem essent el pare i la mare». Dídac es un nen de vuit anys que un bon dia els seus pares li expliquen que es separaran. A través de les converses que té amb el seu osset de peluix ens anirà fent partícips de com viu aquests moments i ens podrem endinsar en el seu món.

Si voleu saber més i com acaba la història que ens explica en Dídac pots posar-te contacte amb nosaltres a través del nostre email, serendipia@serendipiamediacio.com i us informarem de com adquirir un exemplar del conte @cetapunts